La Coca Cola originàriament era verda.
És possible fer que una vaca pugi escales, però no que les baixi.
American Airlines es va estalviar 40.000 dòlars al 1987 eliminant una oliva de cada amanida que va servir a primera classe.
El crit d'un ànec (cuac cuac) no produeix eco; mai ningú ha descobert el perquè.
Els dretans viuen de promig nou anys més que els esquerrans.
Els escarabats poden viure nou dies sense cap abans de morir de gana.
Els elefants són l'únic animal que no pot saltar.
Una persona normal riu aproximadament 15 vegades al dia.
Thomas Alva Edison tenia por a la foscor.
Cada rei de les cartes d'una baralla en representa algun important a la història:
- Espases: el rei David
- Trèbols: Alexandre Magne
- Cors: Carlemany
- Diamants: Juli Cèsar
Multiplicant 111.111.111 x 111.111.111 obtindrem 12.345.678.987.654.321
Si en una estàtua d'una persona a cavall té dues potes enlairevol dir que aquesta persona va morir en combat. Si el cavall té una pota frontal enlaire, va morir de ferides en combat. I si el cavall té les quatre potes a terra, aquella persona va morir de causes naturals.
El pentàgon té el doble de lavabos dels necessaris; quan es va construir la llei requeria que hi haguessin lavabos per negres i per blancs.
Miguel de Cervantes Saavedra i William Shakespeare, considerats els més grans exponents de la literatura hispana i anglesa respectivament, van morir el mateix dia: el 23 d'abril de 1616.
Es va trigar 22 segles per calcular la distància entre la Terra i el Sol (149.400.000 km); ho hauríem sabut molt abans si algú se li hagués acudit multiplicar per 1.000.000.000 l'altura de la piràmide de Keops a Giza, construïda 30 segles abans de Crist.
Si s’erradiquessin les malalties cardíaques, el càncer i la diabetis, l’expectativa de vida de l’home seria de 99,2 anys.
Abans del 1800 les sabates per al peu esquerre i dret eren iguals.
El 16% de les dones neixen rosses, i el 33 % de les dones són rosses.
El sol allibera més energia en un segon que tota l’energia consumida per la humanitat des del seu inici.
Els CDs es van dissenyar per rebre 72 minuts de música perquè aquesta és la duració de la Novena Sinfonia de Beethoven.
S’ha comprovat que el cigar és la font més gran d’investigacions i estadístiques.
El material més resistent creat per la naturalesa és la teranyina.
El forn microones va aparèixer quan un investigador estudiava les microones i va notar que aquestes havien desfet la xocolata que tenia a la bossa.
El 15% de les dones d’Estats Units s’envien flors a elles mateixes en el dia dels enamorats.
Abans de la Segona Guerra Mundial, en el directori telefònic de Nova York hi havia 22 Hitlers. Després de la guerra ja no n’hi havia cap.
La filla de Shakespeare era analfabeta.
Einstein no va ser mai un bon alumne. Fins i tot parlava malament als 9 anys. Els seus pares creien que era retardat mental.
L’oceà Atlàntic és més salat que el Pacífic.
L’únic animal que té 4 genolls és l’elefant.
Una gota de petroli és capaç de convertir 25 litres d’aigua potable en NO potable.
El 98 % dels àtoms del cos humà se substitueixen cada any.
Les ovelles no beuen aigua en moviment.
Els cabells creixen més ràpid durant la nit que durant el dia i de mitjana perdem 100 cabells diaris.
Les formigues no dormen.
Els ratolins no vomiten.
Les caricatures de l’Ànec Donald van ser vetades a Finlàndia perquè no portava pantalons.
Només hi ha tres animals que tinguin la llengua blava: el gos Chow Chow, la llagosta llengua-blava i l’ós negre.
100 tasses de cafè preses en un lapse de 4 hores tècnicament poden causar la mort.
Els insectes se senten més atrets per les persones que han menjat plàtan recentment.
Són més peludes les persones rosses que les morenes.
A la ciutat de Los Ángeles hi ha més cotxes que persones.
El 28% del territori africà és salvatge. El percentatge de territori salvatge a nord amèrica és de 38%.
Segons la llei, les carreteres interestatals dels Estats Units requereixen que una milla de cada cinc sigui recte. Aquestes seccions són útils com a pistes d'aterrissatge en casos d'emergència i de guerra.
15 de desembre 2008
DE LO MES CURIOS
Donant una volta per internet, aquesta meravellosa invensio que sap de tot... m'he trobat amb una pagina de curiositats, curiositats de lo mes curioses, ho he copiat a continuacio per a que pogueu gaudir d'elles... força interesant.
12 de desembre 2008
05 de desembre 2008
SOMNIS
Perquè els somnis sovint són complexos, i a vegades volen dir més del que ens pensem. Perquè encara que no els entenguem o semblin auntèntiques barbaritats, poder tenir un sentit, o un missatge, o reflexar les nostres pors...Perquè sovint penso que els somnis són l'autèntica realitat, o el nostre autèntic "Jo", o perquè m'agrada estar somiant, tot i que a vegades no desitji fer-ho perquè no m'agradi el que veig.Perquè no només somnio quan dormo, somnio desperta, somnio quan vull, somnio quan puc. Somnio, somnio...i no vull deixar de somniar...03 de novembre 2008
"PORQUE TE VAS"
" I quanta es la gent que t'ha volgut dir alguna vegada lo que diu la canço i tampoc ho ha fet?"
29 d’octubre 2008
"COMO YO TE AMO"
"M'encanta aquesta canço, pero aquesta versio nova encara mes. Quantes vegades voldriem dir aixo a les persones que estan al nostre costat i no ho fem??"
25 d’octubre 2008
ORIGEN DE L'EXPRESSIÓ "SORTIR DE L'ARMARI"
El modisme “Sortir de l’armari”, tan de moda actualment, té un origen que es remunta a fa 139 anys.L’expressió va ser utilitzada per primera vegada, en 1869, per Karl-Heinrich Ulrichs, pioner del moviment pels drets LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans). Amb ella volia animar als homosexuals a donar a conèixer la seva condició i plantar cara a la societat davant les contínues discriminacions que sofria aquest col·lectiu.Dos anys abans, en 1867, Ulrichs s’havia convertit en el primer homosexual en declarar-lo públicament en un discurs davant el Congrés de Juristes Alemanys en Munich, on va sol·licitar una resolució per a l’eliminació de les lleis en contra dels homosexuals, que eren severament perseguits, sent acomiadats de les seves ocupacions, bandejats i/o castigats amb penes de presó.En els països anglosaxons s’utilitza l’expressió “Coming out of the closet
24 d’octubre 2008
UNA BONICA HISTORIA

"Expliquen que una vegada es van reunir en un lloc de la terra tots els sentiments i qualitats dels homes. Quan L'AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, LA BOGERIA, com sempre tan boja, els va proposar: Anem a jugar a l'amagatall?. LA INTRIGA va aixecar la cella intrigada, i LA CURIOSITAT, sense poder contenir-se va preguntar... a l'amagatall? I com és això? És un joc - va explicar LA BOGERIA -, que consisteix en que jo em tapo la cara i començo a comptar des d'un fins a un mil.lió mentre vostès s'amaguen, i quan jo hagi acabat de comptar, el primer de vostès que trobi ocupa el meu lloc per a continuar el joc. L'ENTUSIASME va ballar secundat per L'EUFÒRIA, LA ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer al DUBTE, i fins i tot a LA APATIA, a la que mai interessava gens. Però no tots van voler participar, LA VERITAT va preferir no amagar-se. Per què? si al final sempre la trobaven, i LA SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat d'ella) i LA COBARDIA va preferir no arriscar-se... Un, dos, tres.-va començar a contar LA BOGERIA. La primera en amagar-se va ser LA MANDRA, que com sempre es va deixar caure després de la primera pedra del camí. LA FE va pujar al cel i L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç havia assolit pujar a la copa de l'arbre més alt. LA GENEROSITAT gairebé no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics, que si un llac cristal·lí? Ideal per a LA BELLESA, que si l'escletxa d'un arbre? Perfecte per a LA TIMIDESA, que si el vol d'una rafaga de vent? Magnific per a LA LLIBERTAT. Així va decidir ocultar-se en un raig de sol. L'EGOISME en canvi va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat, còmode... però sol per a ell. LA MENTIDA es va amagar en el fons dels oceans (mentida, en realitat es va ocultar darrera de l'arc de Sant Martí), LA PASIÓ i EL DESIG en el centre dels volcans. L'OBLIT... se m'ha oblidat on es va amagar... però això no és l'important. Quan LA BOGERIA contava 999999, L'AMOR no s'havia amagat encara, doncs tot es trobava ocupat... fins que va veure un roser i entendrit va decidir amagar-se entre les seves flors. -Un mil.lió - va contar LA BOGERIA i va començar a buscar. La primera a aparèixer va ser LA MANDRA sol a tres passos d'una pedra. Després es va escoltar a LA FE discutint amb Déu en el cel sobre zoologia i LA PASIÓ i EL DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar a L'ENVEJA i clar va poder deduir on estava EL TRIOMF. L'EGOISMO no va tenir ni que buscar-lo, ell sol va sortir disparat del seu amagatall, havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar va sentir sed i a l'acostar-se al llac va descobrir a LA BELLESA. EL DUBTE va resultar més fàcil encara doncs el va trobar assegut sobre una pedra sense decidir on amagar-se. Així va anar trobant a tots: AL TALENT entre l'herba fresca, a L'ANGOIXA en una fosca cova, a LA MENTIDA darrera de l'arc de Sant Martí (mentida, si ella estava en el fons del oceà) i fins i tot a L'OBLIT... que ja se li havia oblidat que estaven jugant a l'amagatall, però tan sols L'AMOR no apareixia per cap lloc. LA BOGERIA va buscar darrera de cada arbre baix, cada rieró del planeta, en el cim de les montanyes i quan estava per donar-se per vençut va veure un roser i les seves roses... Va agafar una forca i va començar a moure les branques, quan de sobte un dolorós crit es va escoltar. Les espines havien ferit els ulls de L'AMOR; LA BOGERIA no sabia que fer per a disculpar-se, va plorar, va implorar, va demanar disculpes i fins i tot va demanar ser el seu sirvent. Des de llavors es diu que: "L'AMOR ÉS CEC I LA BOGERIA SEMPRE L'ACOMPANYA".
23 d’octubre 2008
10 d’octubre 2008
SHARBAT GULA
Sharbat Gula, va ser fotografiada quan tenia 12 anys pel fotograf Steve Mc Curry, al juny de 1984. La seva foto va ser publicada a la portada del National Geographic al juny de 1985 i, degut al seu expresiu rostre d'ulls verds, la portada es va convertir en una de les mes famoses de la revista, tot i que aleshores ningu coneixia el nom de la noia. El mateix noi que la va fotografiar va comenzar una busqueda per a tornar-la a trobar que va durar 17 anys. El fotograf va realitzar numerosos viatjes a la zona, fins que al gener de 2002, va trobar a la nena convertida en una dona de 30 anys i va ser aleshores quan va saver el seu nom. Shabat Gula viu en un petit poblat d'Afganistan, es una dona tradicional pastún, casada i mare de tres fills. Ella va tornar a Afganistan al 1992. Ningu mes la va tornar a fotografiar fins que McCurrry es va retrobar amb ella i ella ni tan sols savia que la seva cara era mundialment famosa. La identitat de la dona va ser confirmada al 99'9% mitjançant una tecnologia de reconeixement facial de l'F.B.I.
AMIC DEL NOSTRE PALADA

" Cargol treu banya.... Ai aquests petits animalons que tan contents hens fan amb la seva degustaciò. Manera de quedar amb els amics, "Fem una caragolada?" i venga tots a menjar caragols. A la gormanta, amb salsa, amb conill, a la cassola... i aixi infinitats de maneres de cuinar-los, pero la millor manera "A LA LLAUNA".
Aquest cap de setmana mateix aprofitan't que va ploure i uns companys van anar a plegar cargols, em quedat amb els amics per a fer una caragolada."
09 d’octubre 2008
COM DE CURIOSA ÉS LA NATURA
MISSATGE DEL CABDILL SEATTLE AL PRESIDENT DELS E.U.A (1855)

El Gran Cap de Washington ens envià un missatge dient que desitjava comprar la nostra Terra.
El Gran Cap també ens envià paraules d'amistat i de bona voluntat. Això és un gest amistós per part seva ja que sabem que ell no necessita la nostra amistat.
Però considerarem la seva oferta perquè sabem que si no la hi venem potser vindrà l'home blanc amb les seves armes i s'apoderarà de la nostra Terra. Qui pot comprar o vendre el cel o l'escalfor de la Terra?
No ens ho sabem imaginar, si nosaltres no som amos de la frescor de l'aire, ni de la lluïsor de l'aigua. Com podria comprar-nos-la, ell? Mirarem de prendre una decisió.
Segons el que digui el Gran Cabdill Seattle, el Gran Cap de Washington pot deixar-ho córrer, de la mateixa manera que el nostre germà blanc, en el transcurs de les estacions, pot deixar-ho córrer.
Les meves paraules són com les estrelles, mai no s'extingeixen. Cada part d'aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzaire, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-Roja.
Els morts del blanc obliden la Terra on van néixer quan desapareixen per anar a vagar a les estrelles. Els nostres morts no obliden aquesta meravellosa Terra, ja que és la mare del Pell-Roja. Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres. Les flors oloroses són les nostres germanes, el cèrvol, el cavall, la gran àguila, són els nostres germans. Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorós del poltre i de l'home pertanyen tots a la mateixa familia.
Per això, quan el Gran Cap de Washington ens va fer saber que volia comprar la nostra Terra, exigia massa de nosaltres.
El Gran Cap ens comunicava que volia donar-nos un lloc on poguéssim viure còmodament. Ell seria el nostre pare i nosaltres seriem els seus fills. Però serà possible, això, alguna vegada? Déu estima el vostre poble i ha abandonat els seus fills rojos.
Ell ha enviat màquines per ajudar l'home blanc en el seu treball i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostra gent sigui cada cop més poderosa, dia rera dia. Aviat envaireu la Terra com rius que es desborden des de gorges muntanyenques a causa d'una pluja inesperada.
El meu poble és com un corrent desbordat, però sense retorn. No, nosaltres som de races diferents. Els nostres fills no juguen plegats, i els nostres ancians no conten les mateixes históries. Déu us és favorable i nosaltres som com orfes.
Meditarem sobre la vostra oferta de comprar-nos al Terra. No serà fàcil perquè aquesta Terra és sagrada per a nosaltres.
Ens sentim alegres en aquest bosc. No sé perquè, però la nostra manera de viure és diferent de la vostra.
L'aigua cristal·lina que brilla en rierols i rius no és tan sols aigua sinó la sang dels nostres avantpassats. Si us venem la nostra Terra heu de saber que és sagrada. I que els vostres fills aprenguin que és sagrada i que tots els reflexos passatgers de les aigües clares són els fets i les tradicions que refereix el meu poble.
El murmuri de l'aigua és la veu dels meus avantpassats. Els rius són germans nostres, ells ens apaguen la set. Els rius porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills.
Si venem la nostra Terra heu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són germans nostres -i vostres-, i que des d'ara haureu de donar els vostres béns als rius, com també a altres germans vostres.
Els pell-roja sempre s'han apartat de l'exigent home blanc, igual com la boira del matí cedeix, en les muntanyes, davant el sol naixent. Però les cendres dels nostres avantpassats, llurs tombes, són Terra santa, i per això aquests turons, aquests arbres, aquesta part de la Terra ens són sagrats.
Sabem que l'home blanc no entén la nostra manera de pensar.
Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol altra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i s'empara d'allò que necessita de la Terra.
La Terra no és la seva germana sinó la seva enemiga. I quan l'ha conquerida, torna a cavalcar.
Abandona la tomba dels seus avantpassats i tant li &ecute;s. Roba la Terra dels seus fills, i res no li importa. Oblida les tombes dels seus pares i els drets de la naixença dels seus fills. Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel, com si fossin coses que es poden comprar i arrabassar, i que es poden vendre, com ovelles o perles brillants.
Famolent, s'empassarà la Terra i no deixarà res, tan sols un desert.
No ho sé, però la nostra forma de ser és diferent de la vostra.
La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del Pell-roja. Potser perquà el Pell-roja és un salvatge i no ho entén.
No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles de la primavera i el brunzit dels insectes.
Però tal vegada només ens fa mal a les orelles. Què és la vida si no es pot sentir el crit solitari del siboc o el raucar de les granotes quan es fa de nit en el llac?
Jo sóc un Pell-roja i no ho entenc.
L'indi pot sentir la suau remor del vent que bufa sobre la superfície del llac, i l'alè del vent net per la pluja matinal o carregat de la fragància dels pins.
L'aire té un gran valor per al Pell-roja, ja que totes les coses participen del mateix alè: l'animal, l'arbre, l'home, tots participen del mateix alè.
L'home blanc sembla no parar esment en l'aire que respira, a semblança d'un home que és mort des de fa dies i no sent la fetor.
Però si us venem la nostra Terra, no oblideu que per a nosaltres l'aire té un gran valor, que l'aire comparteix el seu esperit amb tota vida. El vent va donar als nostres pares el seu primer alè i rep el seu darrer sospir. I el vent també insuflarà la vida als nostres fills. Si us veniem la nostra Terra haurieu de tenir-ne cura com un tresor, com un lloc on també l'home blanc sapiga que el vent bufa suaument sobre les flors de la praderia.
Jo sóc un salvatge i és així com entenc les coses. He vist mil bisons putrefactes, abandonats per l'home blanc. Els van matar des d'un comboi que passava.
Jo sóc un salvatge i no puc comprendre com el cavall de ferro que treu fum és més poder%oacute;s que el bisó, al qual només matem per tal de conservar la vida.
Què és l'home sense animals? Si tots els animals desapareguessin, l'home també moriria per la gran solitut del seu esperit.
Allò que esdevé als animals després també esdevé als homes. Totes les coses estan estretament unides.
Allò que esdevé a la Terra també esdevé als fills de la Terra.
Heu d'ensenyar als vostres fills que el sòl que tenen sota els peus conté les cendres dels nostres avantpassats.
Per tal que respectin la Terra, expliqueu-los que la Terra conté les ànimes dels vostres avantpassats. Ensenyeu als vostres fills alló que nosaltres ensenyem als nostres: que la Terra és la nostra mare.
Allò que esdevé a la Terra esdevé també als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s'escupen a ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l'home pertany a la Terra. Això ho sabem molt bé. Totes les coses estan unides entre elles, com la sang que uneix una mateixa familia. Tot està unit.
Allò que esdevé a la Terra esdevé també als fills de la Terra.
L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols n'és un fil. Allò a aquest teixit us ho feu a vosaltres mateixos. No, el dia i la nit no poden viure plegats.
Els nostres morts continuen vivint en els dolços rius de la Terra i retornen amb el pas suau de la primavera, i la seva ànima va amb el vent, que bufa arrissant la superfí del llac.
Considerarem la possibilitat que l'home blanc que compri la Terra.
Però el meu poble pregunta: què és el que vol l'home blanc? Com es pot comprar el cel, o l'escalfor de la Terra. o la velocitat de l'antilop?
Com us podem vendre aquestes coses, i com podeu comprar-les? És que per ventura podeu fer el que vulgueu amb la Terra, tan sols perquè un Pell-roja signi un tros de paper i el doni a l'home blanc?
Si nosaltres no posseïm la frescor de l'aire, ni la lluïsor de l'aigua, com ens ho podreu comprar?
És que, per ventura, podeu comprar els bisons quan ja n'heu mort el darrer?
Considerarem la vostra oferta. Sabem que si no us la venem vindrà l'home blanc i s'empararà de la nostra Terra. Però nosaltres som uns salvatges.
L'home blanc, que a l'encalç del poder, ja es creu que és Déu, a qui pertany la Terra. Com pot un home apoderar-se de la seva mare?
Considerarem la vostra oferta de comprar la nostra Terra.
El dia i la nit no poden viure plegats.
Considerarem la vostra oferta d'anar a una reserva. Volem viure a part i en pau, tant ens fa on passarem la resta dels nostres dies.
Els nostres fills veuran als seus pares submisos i vençuts. Els nostres guerrers estaran avergonyits.
Despr%eacute;s de la derrota passaran els dies en la folgança i s'enverinaran el cos amb menjars dolços i begudes fortes.
Tant ens fa on passarem la resta dels nostres dies.
Ja no en queden gaires, tan sols unes quantes hores i un parell d'hiverns i no quedarà cap fill de la gran nissaga que en altres temps va viure en aquesta Terra i que ara, en petits grups, viu dispersa pel bosc i gemega sobre les tombes del seu poble, que en altre temps fou tan poderós i ple d'esperança com el vostre.
Però per què ens hauriem d'afligir per la desaparició d'un poble? Els pobles estan formats per homes. És així.
Els homes apareixen i desapareixen com les ones del mar. Ni tan sols l'home blanc, el Déu del qual camina al seu costat i parla amb ell com l'amic a l'amic, pot alliberar-se del destí comú. Potser serem germans, esperem veure-ho.
Tan sols sabem una cosa -que potser algun dia l'home blanc també descobrirà-, i és que el nostre Déu és el mateix que el seu. Vosaltres potser us penseu que el posseïu -igual que intenteu posseir la nostra Terra-, però no podeu. És el Déu de tots els homes, tant dels Pells-roja com dels blancs. Ell estima molt aquesta Terra o el qui atempta contra ella menysprea el creador.
També els blancs desapareixeran, i potser abans que altres estirps.
Continueu contaminant el vostre llit, i una nit morireu en la vostra pròpia caiguda. Però en desaparèixer, brillareu amb el foc del Déu poderós, que us va dur a aquesta Terra i us va destinar a dominar el Pell-roja en aquesta Terra.
Aquest destí &eacue;s per a nosaltres un enigma. Quan tots els bisons hagin mort, els cavalls salvatges hagin estat domesticats i el racó més secret del bosc estigui enavït pel soroll de molts homes i la visió dels turons estigui embrutada pels fils parlants, quan desaparegui el bosc espès i l'àguila se n'hagi anat, això significarà dir adéu al poltre veloç i a la cacera.
El final de la vida i el començament de la supervivècia. Déu us concedí el domini sobre els animals, els boscos i els Pell-roja per un determinat motiu i aquest motiu és un enigma per a nosaltres.
Tal vegada ho podriem comprendre si sabéssim què és el que somia l'home blanc, quins ideals ofereix als fills en les llargues nits d'hivern, i quines visions li bullen a la imaginació i guien els seus passos per al dia de demà.
Però nosaltres som salvatges, i els somnis de l'home blanc ens estan amagats, i perquè ens ho estan, seguirem el nostre propi camí.
Puix, abans de tot, nosaltres estimem el dret de cada ésser humà a viure tal com desitja, encara que sigui d'una manera molt diferent de la dels seus germans. No és gaire el que ens uneix.
Considerarem la vostra oferta. Si l'acceptem, serà tan sols per assegurar-nos la reserva que ens heu promès. Potser allà podrem acabar els pocs dies que ens queden vivint a la nostra manera.
Quan l'últim Pell-roja d'aquesta Terra desaparegui i el reu record sigui solament l'ombra d'un núvol que travessa la planúria, encara serà viu l'esperit dels meus avantpassats en aquestes ribes i aquests boscos.
Puix ells estimaven aquesta Terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare. Si us arribem a vendre la nostra Terra, estimeu-la com nosaltres l'hem estimada.
Tingueu cura d'ella, com nosaltres n'hem tingut, i conserveu el record d'aquesta terra tal com us la lliurarem.
I amb totes les vostres forces, el vostre esperit i el vostre cor, conserveu-la per als vostres fills, i estimeu-la, tal com Déu ens estima a tots. Hi ha una cosa que sabem, que Déu és el mateix Déu.
Aquesta Terra és sagrada per a Ell. Ni tan sols l'home blanc es pot deslliurar del destí comú.
Potser som germans. Esperem veure-ho.
El Gran Cap també ens envià paraules d'amistat i de bona voluntat. Això és un gest amistós per part seva ja que sabem que ell no necessita la nostra amistat.
Però considerarem la seva oferta perquè sabem que si no la hi venem potser vindrà l'home blanc amb les seves armes i s'apoderarà de la nostra Terra. Qui pot comprar o vendre el cel o l'escalfor de la Terra?
No ens ho sabem imaginar, si nosaltres no som amos de la frescor de l'aire, ni de la lluïsor de l'aigua. Com podria comprar-nos-la, ell? Mirarem de prendre una decisió.
Segons el que digui el Gran Cabdill Seattle, el Gran Cap de Washington pot deixar-ho córrer, de la mateixa manera que el nostre germà blanc, en el transcurs de les estacions, pot deixar-ho córrer.
Les meves paraules són com les estrelles, mai no s'extingeixen. Cada part d'aquesta Terra és sagrada per al meu poble, cada agulla brillant dels avets, cada plata de sorra, cada boira en el bosc fosc, cada clariana del bosc, cada insecte brunzaire, és sagrat per al pensar i el sentir del meu poble. La saba que puja pels arbres duu el record del Pell-Roja.
Els morts del blanc obliden la Terra on van néixer quan desapareixen per anar a vagar a les estrelles. Els nostres morts no obliden aquesta meravellosa Terra, ja que és la mare del Pell-Roja. Nosaltres som una part de la Terra i ella és una part de nosaltres. Les flors oloroses són les nostres germanes, el cèrvol, el cavall, la gran àguila, són els nostres germans. Les altures rocalloses, les praderies suaus, el cos ardorós del poltre i de l'home pertanyen tots a la mateixa familia.
Per això, quan el Gran Cap de Washington ens va fer saber que volia comprar la nostra Terra, exigia massa de nosaltres.
El Gran Cap ens comunicava que volia donar-nos un lloc on poguéssim viure còmodament. Ell seria el nostre pare i nosaltres seriem els seus fills. Però serà possible, això, alguna vegada? Déu estima el vostre poble i ha abandonat els seus fills rojos.
Ell ha enviat màquines per ajudar l'home blanc en el seu treball i construeix per a ell grans pobles. Ell fa que la vostra gent sigui cada cop més poderosa, dia rera dia. Aviat envaireu la Terra com rius que es desborden des de gorges muntanyenques a causa d'una pluja inesperada.
El meu poble és com un corrent desbordat, però sense retorn. No, nosaltres som de races diferents. Els nostres fills no juguen plegats, i els nostres ancians no conten les mateixes históries. Déu us és favorable i nosaltres som com orfes.
Meditarem sobre la vostra oferta de comprar-nos al Terra. No serà fàcil perquè aquesta Terra és sagrada per a nosaltres.
Ens sentim alegres en aquest bosc. No sé perquè, però la nostra manera de viure és diferent de la vostra.
L'aigua cristal·lina que brilla en rierols i rius no és tan sols aigua sinó la sang dels nostres avantpassats. Si us venem la nostra Terra heu de saber que és sagrada. I que els vostres fills aprenguin que és sagrada i que tots els reflexos passatgers de les aigües clares són els fets i les tradicions que refereix el meu poble.
El murmuri de l'aigua és la veu dels meus avantpassats. Els rius són germans nostres, ells ens apaguen la set. Els rius porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills.
Si venem la nostra Terra heu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són germans nostres -i vostres-, i que des d'ara haureu de donar els vostres béns als rius, com també a altres germans vostres.
Els pell-roja sempre s'han apartat de l'exigent home blanc, igual com la boira del matí cedeix, en les muntanyes, davant el sol naixent. Però les cendres dels nostres avantpassats, llurs tombes, són Terra santa, i per això aquests turons, aquests arbres, aquesta part de la Terra ens són sagrats.
Sabem que l'home blanc no entén la nostra manera de pensar.
Per a ell, una part de la Terra és igual que qualsevol altra, ja que ell és un estrany que arriba de nit i s'empara d'allò que necessita de la Terra.
La Terra no és la seva germana sinó la seva enemiga. I quan l'ha conquerida, torna a cavalcar.
Abandona la tomba dels seus avantpassats i tant li &ecute;s. Roba la Terra dels seus fills, i res no li importa. Oblida les tombes dels seus pares i els drets de la naixença dels seus fills. Tracta la seva mare, la Terra, i el seu germà, el Cel, com si fossin coses que es poden comprar i arrabassar, i que es poden vendre, com ovelles o perles brillants.
Famolent, s'empassarà la Terra i no deixarà res, tan sols un desert.
No ho sé, però la nostra forma de ser és diferent de la vostra.
La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls del Pell-roja. Potser perquà el Pell-roja és un salvatge i no ho entén.
No hi ha cap mena de silenci en les ciutats dels blancs, no hi ha cap lloc on es pugui sentir créixer les fulles de la primavera i el brunzit dels insectes.
Però tal vegada només ens fa mal a les orelles. Què és la vida si no es pot sentir el crit solitari del siboc o el raucar de les granotes quan es fa de nit en el llac?
Jo sóc un Pell-roja i no ho entenc.
L'indi pot sentir la suau remor del vent que bufa sobre la superfície del llac, i l'alè del vent net per la pluja matinal o carregat de la fragància dels pins.
L'aire té un gran valor per al Pell-roja, ja que totes les coses participen del mateix alè: l'animal, l'arbre, l'home, tots participen del mateix alè.
L'home blanc sembla no parar esment en l'aire que respira, a semblança d'un home que és mort des de fa dies i no sent la fetor.
Però si us venem la nostra Terra, no oblideu que per a nosaltres l'aire té un gran valor, que l'aire comparteix el seu esperit amb tota vida. El vent va donar als nostres pares el seu primer alè i rep el seu darrer sospir. I el vent també insuflarà la vida als nostres fills. Si us veniem la nostra Terra haurieu de tenir-ne cura com un tresor, com un lloc on també l'home blanc sapiga que el vent bufa suaument sobre les flors de la praderia.
Jo sóc un salvatge i és així com entenc les coses. He vist mil bisons putrefactes, abandonats per l'home blanc. Els van matar des d'un comboi que passava.
Jo sóc un salvatge i no puc comprendre com el cavall de ferro que treu fum és més poder%oacute;s que el bisó, al qual només matem per tal de conservar la vida.
Què és l'home sense animals? Si tots els animals desapareguessin, l'home també moriria per la gran solitut del seu esperit.
Allò que esdevé als animals després també esdevé als homes. Totes les coses estan estretament unides.
Allò que esdevé a la Terra també esdevé als fills de la Terra.
Heu d'ensenyar als vostres fills que el sòl que tenen sota els peus conté les cendres dels nostres avantpassats.
Per tal que respectin la Terra, expliqueu-los que la Terra conté les ànimes dels vostres avantpassats. Ensenyeu als vostres fills alló que nosaltres ensenyem als nostres: que la Terra és la nostra mare.
Allò que esdevé a la Terra esdevé també als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, s'escupen a ells mateixos. Nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que l'home pertany a la Terra. Això ho sabem molt bé. Totes les coses estan unides entre elles, com la sang que uneix una mateixa familia. Tot està unit.
Allò que esdevé a la Terra esdevé també als fills de la Terra.
L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols n'és un fil. Allò a aquest teixit us ho feu a vosaltres mateixos. No, el dia i la nit no poden viure plegats.
Els nostres morts continuen vivint en els dolços rius de la Terra i retornen amb el pas suau de la primavera, i la seva ànima va amb el vent, que bufa arrissant la superfí del llac.
Considerarem la possibilitat que l'home blanc que compri la Terra.
Però el meu poble pregunta: què és el que vol l'home blanc? Com es pot comprar el cel, o l'escalfor de la Terra. o la velocitat de l'antilop?
Com us podem vendre aquestes coses, i com podeu comprar-les? És que per ventura podeu fer el que vulgueu amb la Terra, tan sols perquè un Pell-roja signi un tros de paper i el doni a l'home blanc?
Si nosaltres no posseïm la frescor de l'aire, ni la lluïsor de l'aigua, com ens ho podreu comprar?
És que, per ventura, podeu comprar els bisons quan ja n'heu mort el darrer?
Considerarem la vostra oferta. Sabem que si no us la venem vindrà l'home blanc i s'empararà de la nostra Terra. Però nosaltres som uns salvatges.
L'home blanc, que a l'encalç del poder, ja es creu que és Déu, a qui pertany la Terra. Com pot un home apoderar-se de la seva mare?
Considerarem la vostra oferta de comprar la nostra Terra.
El dia i la nit no poden viure plegats.
Considerarem la vostra oferta d'anar a una reserva. Volem viure a part i en pau, tant ens fa on passarem la resta dels nostres dies.
Els nostres fills veuran als seus pares submisos i vençuts. Els nostres guerrers estaran avergonyits.
Despr%eacute;s de la derrota passaran els dies en la folgança i s'enverinaran el cos amb menjars dolços i begudes fortes.
Tant ens fa on passarem la resta dels nostres dies.
Ja no en queden gaires, tan sols unes quantes hores i un parell d'hiverns i no quedarà cap fill de la gran nissaga que en altres temps va viure en aquesta Terra i que ara, en petits grups, viu dispersa pel bosc i gemega sobre les tombes del seu poble, que en altre temps fou tan poderós i ple d'esperança com el vostre.
Però per què ens hauriem d'afligir per la desaparició d'un poble? Els pobles estan formats per homes. És així.
Els homes apareixen i desapareixen com les ones del mar. Ni tan sols l'home blanc, el Déu del qual camina al seu costat i parla amb ell com l'amic a l'amic, pot alliberar-se del destí comú. Potser serem germans, esperem veure-ho.
Tan sols sabem una cosa -que potser algun dia l'home blanc també descobrirà-, i és que el nostre Déu és el mateix que el seu. Vosaltres potser us penseu que el posseïu -igual que intenteu posseir la nostra Terra-, però no podeu. És el Déu de tots els homes, tant dels Pells-roja com dels blancs. Ell estima molt aquesta Terra o el qui atempta contra ella menysprea el creador.
També els blancs desapareixeran, i potser abans que altres estirps.
Continueu contaminant el vostre llit, i una nit morireu en la vostra pròpia caiguda. Però en desaparèixer, brillareu amb el foc del Déu poderós, que us va dur a aquesta Terra i us va destinar a dominar el Pell-roja en aquesta Terra.
Aquest destí &eacue;s per a nosaltres un enigma. Quan tots els bisons hagin mort, els cavalls salvatges hagin estat domesticats i el racó més secret del bosc estigui enavït pel soroll de molts homes i la visió dels turons estigui embrutada pels fils parlants, quan desaparegui el bosc espès i l'àguila se n'hagi anat, això significarà dir adéu al poltre veloç i a la cacera.
El final de la vida i el començament de la supervivècia. Déu us concedí el domini sobre els animals, els boscos i els Pell-roja per un determinat motiu i aquest motiu és un enigma per a nosaltres.
Tal vegada ho podriem comprendre si sabéssim què és el que somia l'home blanc, quins ideals ofereix als fills en les llargues nits d'hivern, i quines visions li bullen a la imaginació i guien els seus passos per al dia de demà.
Però nosaltres som salvatges, i els somnis de l'home blanc ens estan amagats, i perquè ens ho estan, seguirem el nostre propi camí.
Puix, abans de tot, nosaltres estimem el dret de cada ésser humà a viure tal com desitja, encara que sigui d'una manera molt diferent de la dels seus germans. No és gaire el que ens uneix.
Considerarem la vostra oferta. Si l'acceptem, serà tan sols per assegurar-nos la reserva que ens heu promès. Potser allà podrem acabar els pocs dies que ens queden vivint a la nostra manera.
Quan l'últim Pell-roja d'aquesta Terra desaparegui i el reu record sigui solament l'ombra d'un núvol que travessa la planúria, encara serà viu l'esperit dels meus avantpassats en aquestes ribes i aquests boscos.
Puix ells estimaven aquesta Terra com el nadó estima el batec del cor de la seva mare. Si us arribem a vendre la nostra Terra, estimeu-la com nosaltres l'hem estimada.
Tingueu cura d'ella, com nosaltres n'hem tingut, i conserveu el record d'aquesta terra tal com us la lliurarem.
I amb totes les vostres forces, el vostre esperit i el vostre cor, conserveu-la per als vostres fills, i estimeu-la, tal com Déu ens estima a tots. Hi ha una cosa que sabem, que Déu és el mateix Déu.
Aquesta Terra és sagrada per a Ell. Ni tan sols l'home blanc es pot deslliurar del destí comú.
Potser som germans. Esperem veure-ho.
"VACANCES A LONDRES"

"Aprofitan que mon germa era treballant a Londres i que tenia estancia gratuïta :-)) aquest any he anat a parar de viatje a Londres, bonica ciutat, tot sorprenent, ara no em faria res tornar-hi. Tan sols esta apunt d'aterrar i ja veus a simple vista que es una ciutat diferent a la nostra, no nomes pel temps, perquè alli feia un fret que te posava els pels de punta si no per tota la verdo que te. Els monuments, les figures, els museus, el parlament, les places... i tantes coses mes que em van deixar fascinada. M'enduc un bon record, encara que vull recordar que la proxima vegada que vagi a Londres no sigui a l'estiu, perquè alla es imposible posarte moreno, ni tan sols una mica!!!"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







